I és que sempre acabo parlant del mateix... I és que les meves idees literàries han de veure la llum algun dia.

Què dir-te, Ulleres de fum, què dir-te...
Porto uns dies molts actius, amb ganes de treballar, de fer coses... tot i que no sempre és possible.
Penso en ocasions en algunes coses que escriure però, com tot, passa.
Què explicar-te, que els carrers de Madrid estan bruts per la baixada de diners destinats a la neteja? Ai, el meu Madrid, pobre Madrid. La meva estimada ciutat. Què tindràs?
Què explicar-te... Que se m'encongeix el cor al veure certes imatges a la xarxa, d'animalons que no tenen la culpa de la crueltat humana. Quina sort que encara hi ha algú que lluita per ells.
Veuras, jo lluito per aquestes coses, potser no tant encara com ho faré en el futur. Perque tot té el seu temps, i les posibilitats de fer una cosa ara o mai varien segons el temps i la part de la vida en la que estàs. En fi, que lluitaré per coses per les que ningú lluita, potser. Però, què més dóna? Vull dir, amb la quantitat de milions de persones que hi ha al món, tots podem ajudar una mica i dedicar-nos a alguna cosa concreta, perquè tot pot rebre ajuda si volem. I què trist que necessitem, o algunes coses necessitin això, ajuda. L'altre dia, llegint el diari, vaig endinsar-me en la lectura d'una entrevista a un noi que explicava com actúa el canvi climàtic. I la gent em diu que sóc una persona exagerada amb aquestes coses, que un paper mal tirat no farà res, que dos dits d'aigua en un got que m'hagin sobrat del dinar es poden tirar i no passa res... Doncs sí passa, perquè irònicament, com deia aquest noi especialitzat en el tema, es necessiten 5 litres d'aigua (més o menys i si no recordo malament) per poder fer una ampolla que en contingui 1'5. Què és això? Què estem fent? Les catàstrofes sempre han succeït, perquè també són part de la natura, però moltes de les que vénen son a causa dels nostres actes. No serveix de res, més que per estar a gust amb tu mateix, utilitzar un cotxe elèctric o ser ecològic si a escala mundial no es fa res. I encara, el cotxe elèctric necessita electricitat, i què es necessita per tenir electricitat a l'abast? Així doncs, no canviará res, i el futur serà negre, i no ho dic jo, ho diu un especialista. Que no som conscients de la magnitud del problema, que no estem gens informats, QUE NO ENS INFORMEM. No importa res en aquest món més que un mateix. Massa interessos económics de per mig, sempre una mà negra que no deixa que allò viable y beneficiós pel planeta i per tots segueixi endavant o es faci lloc a la societat. Però, qui sóc jo per escriure sobre això? Una persona, sí, i com a tal tinc dret i llibertat de fer-ho, però, m'escoltarà algú? Calarà això en algú? I per quant de temps? Mitja hora? Moment en que llegeixes quelcom i t'envaeix l'ànima però marxa ràpidament, perquè el cop de la vida real ens colpeja de nou. Aquesta vida real que pots canviar, però no canviaran els que governen el món. Massa complicat, potser. Massa complicat canviar les consciències de milions de persones. Però jo marxo, marxo amb la meva literatura, que jo ja he dit el que havia de dir, el que sempre dic i diré.
Sabeu? Tinc una altra idea en ment. La desenvoluparé algún dia, però espero que no sigui per aquí, i que sigui a major escala.
Bon dia

(S)

Paralicemos el Mundo

Hace exactamente unas cuantas horitas ya, la fuerza más poderosa de todo el mundo (hablando políticamente) se ha quedado totalmente en “shut down”. ¿Ahora que debemos hacer? ¿Llorar, tirar los libros al suelo y que reine “the anarchy” en todos los otros seis reinos?

Tristemente amigos, no ha habido ninguna interferencia en mi vida cotidiana, he tenido que continuar yendo a clase, ninguno de mis docentes ha señalado la situación, nadie ha puesto carteles por las calles, y definitivamente no me ha venido ningún loco paranoico gritando “THE END IS HERE!”. Solo os explico mi manera de ver las cosas, la hegemonía de Estados Unidos, no es la misma de antes, es más… Lo que antes era una “GREAT BLESSING HOPE FOR ALL OF US” se ha transformado en quizás otro estado con más divergencias y polarización que muchos otros,el odio entre demócratas y republicanos, es cada vez más notorio, y a la vez dicho país es quien defiende el consenso, la negociación y la DEMOCRACIA… de un sistema.

Y sin embargo, no debemos desmentir que aun sigue en una de las primeras posiciones en el ranking mundial de potencias… Nuestra cultura, mucha de la cual está basada en la americana, ignora el propio hecho que dicho país ya no tiene fuerzas de coerción. Ahora, las maneras de control son mas diluidas, sutiles e interesantes de analizar. Mi pregunta es si realmente llegara la desaparición de la “AMERICAN CULTURE” o “THE AMERICAN DREAM” ¿Qué pasaría? Imaginaros por un instante… que vuestros cantantes… vuestras series preferidas… que vuestras películas… todo eso se reduce a un porcentaje del ámbito NO americano/estadounidense…

¿Quiénes seriáis ahora? ¿Cuáles serian vuestros principios? ¿Qué perspectiva del mundo tendrías? No os estoy diciendo que USA os domina, solo os estoy asegurando que por malo que parezca… quizás la necesitáis más de lo que os atreveríais a admitir. Y me incluyo en ese grupo mis lectores, me incluyo sin remordimientos, pero me hago crítica y digo que sería mejor si el mundo cambiara, y quizás es hora de presionar un cambio, y cambiar lo establecido. Formulando una nueva teoría de otras necesidades, no tan solo culturales, evitemos que los viejos valores instituidos por antiguas perspectivas, aun nos dominen. 

________________________________________________________________________________

Solo puedo añadiros una pequeña escena de la serie de The Newsroom (de origen americano). 

(con subtítulos para que lo disfrutéis en plenitud)

(A.)