I és que sempre acabo parlant del mateix... I és que les meves idees literàries han de veure la llum algun dia.

Què dir-te, Ulleres de fum, què dir-te...
Porto uns dies molts actius, amb ganes de treballar, de fer coses... tot i que no sempre és possible.
Penso en ocasions en algunes coses que escriure però, com tot, passa.
Què explicar-te, que els carrers de Madrid estan bruts per la baixada de diners destinats a la neteja? Ai, el meu Madrid, pobre Madrid. La meva estimada ciutat. Què tindràs?
Què explicar-te... Que se m'encongeix el cor al veure certes imatges a la xarxa, d'animalons que no tenen la culpa de la crueltat humana. Quina sort que encara hi ha algú que lluita per ells.
Veuras, jo lluito per aquestes coses, potser no tant encara com ho faré en el futur. Perque tot té el seu temps, i les posibilitats de fer una cosa ara o mai varien segons el temps i la part de la vida en la que estàs. En fi, que lluitaré per coses per les que ningú lluita, potser. Però, què més dóna? Vull dir, amb la quantitat de milions de persones que hi ha al món, tots podem ajudar una mica i dedicar-nos a alguna cosa concreta, perquè tot pot rebre ajuda si volem. I què trist que necessitem, o algunes coses necessitin això, ajuda. L'altre dia, llegint el diari, vaig endinsar-me en la lectura d'una entrevista a un noi que explicava com actúa el canvi climàtic. I la gent em diu que sóc una persona exagerada amb aquestes coses, que un paper mal tirat no farà res, que dos dits d'aigua en un got que m'hagin sobrat del dinar es poden tirar i no passa res... Doncs sí passa, perquè irònicament, com deia aquest noi especialitzat en el tema, es necessiten 5 litres d'aigua (més o menys i si no recordo malament) per poder fer una ampolla que en contingui 1'5. Què és això? Què estem fent? Les catàstrofes sempre han succeït, perquè també són part de la natura, però moltes de les que vénen son a causa dels nostres actes. No serveix de res, més que per estar a gust amb tu mateix, utilitzar un cotxe elèctric o ser ecològic si a escala mundial no es fa res. I encara, el cotxe elèctric necessita electricitat, i què es necessita per tenir electricitat a l'abast? Així doncs, no canviará res, i el futur serà negre, i no ho dic jo, ho diu un especialista. Que no som conscients de la magnitud del problema, que no estem gens informats, QUE NO ENS INFORMEM. No importa res en aquest món més que un mateix. Massa interessos económics de per mig, sempre una mà negra que no deixa que allò viable y beneficiós pel planeta i per tots segueixi endavant o es faci lloc a la societat. Però, qui sóc jo per escriure sobre això? Una persona, sí, i com a tal tinc dret i llibertat de fer-ho, però, m'escoltarà algú? Calarà això en algú? I per quant de temps? Mitja hora? Moment en que llegeixes quelcom i t'envaeix l'ànima però marxa ràpidament, perquè el cop de la vida real ens colpeja de nou. Aquesta vida real que pots canviar, però no canviaran els que governen el món. Massa complicat, potser. Massa complicat canviar les consciències de milions de persones. Però jo marxo, marxo amb la meva literatura, que jo ja he dit el que havia de dir, el que sempre dic i diré.
Sabeu? Tinc una altra idea en ment. La desenvoluparé algún dia, però espero que no sigui per aquí, i que sigui a major escala.
Bon dia

(S)