Dia 1 sense poesia.
Avui he decidit fermament deixar els meus impulsos més interiors. Posar el punt final a aquesta vida dedicada a la cerca del vers perfecte. Buscar com plasmar el cant dels matins daurats en rosada en un paper. Avui amics meus és el principi del final
Per ara tot a bé, no sento dolors ni sofriments… És estrany anar a dormir i no escriure un sol vers. Penso molt en rimes estrofes, cants… Com quasi cada dia, treballant en aquell maleït supermercat, de cop i sense avís deixo caure un somriure pensant com seria un d’aquells poetes de l’edat daurada treballant col·locant caixes i atenent clients amb rapidesa. Tinc por de saturar-me i no poder-me expressar. Tinc una fècula a la boca que m’impedeix parlar amb sintonia. Avui desitjo entregar-me a l’expressió de la prosa.
M
No hay comentarios:
Publicar un comentario