viernes, 21 de febrero de 2014

Dia 2 sense poesia

No ho entenen, no estic segura ni d'entendre-ho jo mateixa. Aquest mal tan dolorós, tan horrible, tan sarcàstic.
He pres una decisió en ferm, però ara em faltes tant... Necessito la teua calor... això de la prosa és diferent, fred, corrupte, ha perdut la gràcia i el to. Tinc el ferm desig de la teva voluntat, ja que realment no sóc res sense tu.
Alhora necessito aprendre a viure amb mi mateixa, a suportar-me sense el refugi del vers. Dir "Amor" fora d'"Octavilles". Aprendre a respectar les cosses sense poesia, és del cert, el més complicat.

Un dia més o un dia menys per al final
M

No hay comentarios:

Publicar un comentario