Cisell

Ulleres de fum, potser és el que tinc jo als ulls. Que no em deixa veure, que no em deixa percebre, que no em deixa emmirallar el que vull trobar. Potser això que busco no hi és, doncs de què serveix veure-hi bé.

Potser també va més enllà dels ulls, i enterboleix la ment. I una ment enterbolida és pitjor que qualsevol altre element malmès.

Un dia vius milers de situacions, i una d'elles és recurrent al teu cap. Saps que t'afecta, però no ets capaç de cisellar, de reflexionar. Situacions que es converteixen en idees que finalment van acompanyades d'angoixa, que romanen a la ment, la ment, la ment, i que saps que has d'arribar a desencriptar, a saber per què t'acompanyen des del primer segon en el que obres els ulls al matí, que apareixen fins i tot en somnis, i que romanen en el minut de desvetlla d'una nit qualsevol, abans de donar la volta i deixar-se abandonar a l'altra banda del llit.

(S)