Inútil Total

Cau aquesta nit verge d'estrelles, amb aquest fil de llum encara rere el petit collet que adorna els meus esmorzars. Obrir els ulls mecànicament, amb el cervell encara somiant, cada dia a les set del matí, com si el sol volgués treballar al teu costat. Obrir la meva agenda mental amb el primer café d'aquell radiant matí...
En blanc, buit, desert, confós, acabat...
La desesperació omple el meu cervell al comprovar que no tinc cap mena de feina ni ocupació. Res de res, ni una sola acció, jo, sense feina. Sí, sóc una de les aturades d'aquest país.
Inútil total, inútil... Ho deia el meu pare, m'ho recordava el meu germà, ells sempre tenien la raó; no serveixo ni per pujar escales... Aquest negre sentiment esmola la meua sang i rebenta cada un dels xamfrans de les meues artèries.
Inútil total

M