Les hores primerenques
et nomenaren, Alba
d'antiga plata pessetes
la teua veu de calma.
Bonica poncella
flor del paradís
ets aquella estrella
brillant com París.
La teua veu d'argent
l'acordió, la pandereta
es transporten en el vent
fins a arribar a la meua orella.
Damisel·la gran i pacient
busques amb destresa
i sempre conscient
la més gran belleza.
Poesia, música i joventut
fas a la meva existència
buscar el to més agut
amb tu com a consciència.
M
No hay comentarios:
Publicar un comentario