La nit de Nadal, és nit d'alegria....

Molta gent creu que les persones som pura energia, positiva o negativa. Diuen que aquesta energia ens fa creure, créixer i néixer. També ni ha d'altres que creuen que ens formaren de la pols, del fang o que una força infinita ens va crear a la seua imatge i semblança. També diuen que som una evolució d'alguna espècie de mamífer... En aquest article ens centrarem en l'energia. No vol dir que aquesta maleïda escriptora cregui en ella. Però avui em fa gràcia.
La nit de nadal, lo món és inundat de bon rotllo, torrons, galets, cava, regals i ximbombes. Tothom està content, los nens fan cagar el tio, després de dues setmanes de donar-li polvorons (pobre tio, algú li hauria de pagar la quota del gimnàs). Los pares riuen com a descarats quant surt la ceba, els cunyats fadrins que s'acoplen a la festa. La mestressa que unicament veu plats per rentar i també beu el Codorniu ben prop. Bé al cap i la fi, tothom feliç.
Llavors, segons la teoria explicada, per nadal tothom és feliç, l'energia positiva inunda tota la capa de la terra, cobreix com si fos paper de regal tot lo globus terraqui.
Quant passen aquestes coses, tota la mala energia es concentra en un sol punt. Llavors la concertació d'energia negativa és enorme. Tan gran que fa por...
La mateixa por que faig jo la nit de Nadal. Aquesta és la única explicació lògica que he trobat al meu mal geni del dia 25 de desembre tots los anys. Aquest mal geni sempre acaba malament, normalment per cap d'any acabo malalta. Sóc una persona desgraciada...


M