Poema fet i dedicat íntegrament a tots els amics i companys dels "Dimarts al Llar" en segon cop de que els vaig poder visitar. Amb tot el meu amor i apreci, sempre que els he visitat, m'han deixat, una taula una cadira i una veu d'esperança per la conservació del folklore i la jota de la nostra terra...
GRÀCIES LLAREROS!
Cors purs d'esperança,
alceu la vostra veu
feu sentir la bonança
El crit d'esta terra
entre la mort i la vida
una ferotge guerra
I aquí esteu companys
fent pinya entre guitarres
per deixar tots los planys
Trobadors de cordes centenàries
Balladors de danses morisques
Versadores molt entranyables
Per fer que no es perdés
Un dia ens diran GRÀCIES!
Per un cant per sempre més
I moltes mercès os dono jo
per entra a casa vostra
per cantar-me un vers tant bo.
En vatros deixo lo meu cor
los vostres cants, el meu vers
en cada nota el meu amor.
"Poseu-me un got, o dos o tres"
tot el meu cor.
En aquest versos per a vostès!
M
No hay comentarios:
Publicar un comentario